Quan els periodistes especialitzats comencen a escriure infinitat de noms per etiquetar un estil i els seus fluxes, m’envaeix una estranya sensació de fertilitat musical. Aquest any al voltant de segells com Hyperdub, Hotflush o Scull Disco s’han generat tot tipus d’etiquetes noves per anomenar variants del dubstep, indiscutiblement la revelació de la temporada.
Estil que va néixer als barris del sud de Londres a principis d’aquesta dècada i que estava destinat a romandre al subsòl es va donar a conèixer a principis del 2006 amb el primer àlbum de Burial, a partir d’aquí, s’ha anat situant al mapa. Curiosament aquest 2008, any en què el dubstep ha arribat a un estat de maduresa total, coincideix amb l’any en què Burial ha deixat de ser una il·lustració i ha donat a conèixer el seu nom i cognom…
La clau de l’èxit d’aquesta tendència ha estat sens dubte la mescla que s’està produint entre el techno i el dubstep. Artistes com Appleblim, T++, Peverelist, Deadbeat estan aportant una tònica nova i excitant, molt més agradable per les orelles de la majoria.
Els productors de dubstep han llençat el manual per la finestra i han canviat tempos, timbres i estructura de beat alhora que s’apoderen de sons techno, house, soul i hip-hop old school per penetrar en un univers nou, ple de noves possibilitats oferint unes sessions molt més fresques i sorprenents.
Pel que fa al techno d’arrel, aquest any és obligat parlar del segell Ostgut Ton, nascut al Berghain-Panorama bar de Berlín. Amb un so inspirat en el techno old school, però oblidant-se del volum, i donant importància a la textura, a l’espai i als detalls aporta una orientació diferent l’escena de club. Els artistes d’aquest col·lectiu entenen a la perfecció el gènere techno capturant l’essència del passat però expressant quelcom del present.
El hype electrònic de l’any ha estat sens dubte el deep house del segell Oslo, amb “Orbitalife” del Johnny D com a cap de cartell. Label amb un catàleg replet de tracks de temporada que cauran pel seu propi pes i que segurament no es convertiran en res memorable. Dins aquest grup també i posaria el tema més present ens els charts d’aquest any, Dj Koze -”I want to sleep”[IRR] o el Matias Aguayo - Minimal [Kompakt], clars exemples de l’existència d’un mainstream en l’escena electrònica occidental.
Per acabar voldria donar èmfasi a tots els entusiastes que any rere any anuncien la mort del techno i el house ja que tenen expectatives poc raonables referents a la innovació d’aquests estils musicals. Igual que el rock o el pop, el house i el techno són estils musicals que segueixen unes característiques determinades, són gèneres molt madurs, que s’han estabilitzat i que estan molt satisfets amb els seus formats, per tant seria babau fer-se expectatives poc probables any rere any.
Dins aquest marc, que el 2008 representi un mal any per a l’escena electrònica mundial només es pot entendre des d’una perspectiva de segells consagrats. Tot i que m’encanten segells com Kompakt, Spectral Sound o Dial, cap d’ells a complert expectatives ja sigui en el seu propi desenvolupament com en proposar una tendència a la l’electrònica del 2008.
Alguna recomenació de tot el que he pogut escoltar i disfrutar aquest 2008:
Temes:
Guillaume & The Coutu Dumonts - I Was on My Way to Hell [Circus Company]
DJ Sprinkles - Ball’r (Madonna-Free Zone) [Mule Musiq]
Claro Intelecto - Rise [Modern Love]
Appleblim/Peverelist - Over Here [Skull Disco]
Ricardo Villalobos - Enfants [Sei Es Drum]
Melon – Nitzi(On My Mind So Fine) [Innervisions]
dOP - I’m Just a Man [Eklo]
Àlbums:
Lindstrom- Where you go I go too [Smalltown Supersound]
Shed - Shedding the Past [Ostgut Ton]
Flying Lotus - Los Angeles [Warp]
Lee Jones - Electronic Frank [Aus]
Move D & Benjamin Brunn - Songs from the Beehive [Smallville]
Deadbeat - Roots & Wires [Wagon Repair]
Albert Domenech