He estat buscant un fragment on s’apreciés l’estil una mica naïf i satíric de l’Edén que explica Mark Twain a “Diario de Adán y Eva”.
Les teories rocambulesques i bellíssimes que formulen per entendre el món que ningú els hi ha explicat, l’anar i venir de sensacions pures com el fang.
La fàbula molt i gens pretensiosa a la vegada que se’ns explica a través d’uns fulls que respiren intel·ligència i sentit comú, per estrany que pugui semblar. Però res. No sé on parar de retallar.
Em quedo a segona fila amb aquest comentari de pseudocrític. Només una conclusió, això sí:
Cal llegir-lo.
En traducció de Rafael Santervás i Edició de Valdemar (El Club diógenes).
Ramon Boixeda