La pintura s’ha de contemplar en directe.
Les fotos de pintura les transformen per bé o per mal. I millor si aneu a veure quadres sols.
Vull dir als museus o exposicions.
He visitat la retrospectiva de Joaquim Mir al CaixaForum.
Mirant alguns dels quadres de Mir s’hi poden viure experiències i sensacions: emocions. Sentir un paisatge, una llum, una atmosfera .Es una vivència que evoca records d’altres sensacions anteriors viscudes en situacions similars o totalment diverses.
A l’hora pots sentir en viu i en directe la vivència del pintor, que pot ser es diferent a la teva, però sense cap mena de dubte, està carregada d’emoció i de sentiment.
No crec pas que el món el mouen les idees. Son les emocions. Fins i tot les inconscients. Movem el món sense saber-ho.
Si vas sol als museus, et trobes més enllà de la mitificació de l’art.
Sents perquè sents, no perquè hi ha crítics que ho diuen. No compten les opinions, només la teva vivència.
La llum és color i el color és emoció.
Mir provoca emocions intenses. Mes enllà de la tècnica, que només m’interessa a l’hora de pintar jo, o de la biografia que en algun moment pot ajudar-me a aprofundir en l’emoció, o de la classificació en estils ,tendències i èpoques ,el quadre tot sol, provoca l’experiència.
Pots sentir un petit fragment de vida on conflueixen el lloc pintat,el pintor i tu com a espectador en un únic sentiment carregat de matisos , quan t’atrapa la llum reflectida en un objecte.
Mir es la llum i els seus contrastos ,posant de relleu la claror sobre la claror brillant.
No hi ha arts ni artistes menors.
Només hi ha experiència ,vivència .L’artista es aquell que amb més o menys intenció, amb més o menys destresa, amb més o menys coneixement…. ha deixat en una obra ,un estímul per la teva sensibilitat i la teva consciència.
A mi , el Mir amb va evocar petits retalls de vida plena i lluminosa i em va recordar que la vida és plena de petits moments, alguns gloriosos, en un món i un entorn que sempre serà hostil i agressiu tard o d’hora.
Si més no, la vida ens ha regalat sempre l’art.
Davant el quadre sento fam i desig d’atrapar la bellesa i també enveja dels que saben transmetre-la a totes les generacions.
La bellesa podria ser un bàlsam davant la crueltat.
Els paisatges de Mir són més bells que la realitat.
Mallorca es encara més bella si la veus amb els ulls de Joaquim Mir.
Amb la seva paleta de pintor Mir et dona els seus ulls.
També podria descriure quins dels quadres m’agraden més o menys, però això només vol ser un petit homenatge a l’experiència d’emoció mirant la pintura.
Rosa Maria Pujol
Molt d’acord amb els comentaris