La primera vez que leí Nieve fue hace ya algunos años, mientras devengaba un sueldito en un Call Center de San Salvador. Por aquel entonces yo aún no conocía la otra nieve, solo conocía ese blanco terciopelo en las montañas a través de mis “sueños” y de mis fieles compañeros los libros. Tuvieron que pasar treinta años de sol de frontera para que un día haciendo uno de los trabajos más impensables de mi vida me encontrara con ella.
Archivo de la categoría ‘Literatura’
Un sueño de color blanco
Miércoles, 27 de Enero de 2010El banco
Jueves, 22 de Octubre de 2009Maria, envuelta en su chaquetón oscuro, recuerda y hablará con sus amigas de los malos tratos sufridos por su marido, ahora ya fallecido y al que de manera extraña sigue añorando. Explicará al terminar su bocadillo, que también tiene unos hijos bien situados, trabajando fuera de España. Con ellos el trato se hace cada vez más difícil. Sabe que nunca la perdonarán por todo lo que soportó y por todo lo que les hizo pasar a ellos al mismo tiempo.
XXXV
Viernes, 12 de Junio de 2009Gravito rere vidres antibales:
vidres hermètics, estúpids,
bales de pintura vermella.
I l’oxigen s’acaba
Casino
Viernes, 12 de Junio de 2009Nit, erecció intermitent
dels neons del Casino.
Jugar-s’ho tot al doble o res,
sense pel·lícules, ni elegància
ni ruletes russes, ni pistoles,
ni final feliç.
Capítulo 13
Miércoles, 10 de Junio de 2009Es sábado,
me despierto,
alargo el momento de levantarme,
enciendo la luz.
Ya son más de las 6…
Diari d’Adan i Eva
Lunes, 1 de Junio de 2009
He estat buscant un fragment on s’apreciés l’estil una mica naïf i satíric de l’Edén que explica Mark Twain a “Diario de Adán y Eva”.
Les teories rocambulesques i bellíssimes que formulen per entendre el món que ningú els hi ha explicat, l’anar i venir de sensacions pures com el fang.
La Xava
Lunes, 1 de Junio de 2009
Va ser a través d’en Mas que em va caure a les mans: La Xava, (de Juli Vallmitjana, en edició de l’omnipresent Casasses).
Una mica a l’estil d’“Els Sots Ferèstecs” de Raimon Casellas (o potser a mi m’ho sembla per allò del pas del temps), del tipus prosa poètica versió lliure, però a la ciutat, i potser menys psicològica, i retratant els estrats i ambients més pobres i marginals però també agosarats, la purrialla vaja, de la Barcelona de principis del segle passat.