El teatre emociona. Necessariament. En tot cas, si surts del teatre i no t’has emocionat gens ,l’obra es un fracàs. Al menys per tu com a espectador.
L’altra dia vaig anar a veure la obra La vida por delante. Fa temps que està en cartell i estan totes les entrades venudes, cada dia. L’obra l’ha triat i dirigit en Josep Maria Pou.
No la “caga” mai, el Pou.
Es un home de teatre. Com a actor per a mi, es de lo milloret que hi ha.
